Petita festa

La petita festa és un espectacle didàctic i apte per a tots els públics: nens, melòmans i afeccionats a l’alcohol. Se celebra al centre d’un triangle equilàter amb tres vèrtexs: l’exuberant forró (la música de ball del nord-est brasiler que es toca amb triangle, bombo zabumba i acordió), l’elegància essencial de Nino Rota i el flabiol tel·lúric d’en Roviretes.

Els companys de Belda en la nova aventura són Víctor Pedrol, que fa bategar l’esquellot amb el peu mentre amb les mans fa anar el brillant triangle o el més sobri espasí; Marta Vilelles, que fa quadrar tothom amb el bombo zabumba; Marc Torrent, que dóna corda amb guitarró, i Daniel Carbonell, que fantasieja amb el seu clarinet vallesà i balcànic en primera línia.

El repertori és com el de les orquestres de festa major: hi ha de tot. Una versió acumbiada de "La xurra i el soldat"; valsos; la jovial sardana "Quan arriba el bon temps", de Daniel Violant; la melodia més graciosa de totes les melodies que es fan i es desfan, el “Tico tico”; èxits de la Plateria i rumbes de La Mare dels Ous, el recull de composicions per a diatònic de Guida Sellarès; "Les fonts del Segre" del mestre acordionista i formatger Pep Lizandra; garrotins tropicals; calipsos nostrats...

Al final, després d’atacar un autèntic estàndard de la rumba catalana, “Mort de gana”, el grup va baixar de l’escenari per cantar a pèl al costat del regidor del CAT, en Pitu, 'el guardià del castell', a qui Belda ja va dedicar tot un romanço fa poc més d’un any. L'espai estret entre la gent i els gots, i no l'escenari, s’endevina com l’hàbitat natural i idoni per a aquesta nova petita festa que demostra que sí, que nosaltres també podem morar en país tropical.